Les dues darreres cartes inèdites d’un republicà sadurninenc afusellat el 1939

Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), més conegut com el Lluís d’Abastos, es va acomiadar així de la seva dona i dels seus fills abans de ser afusellat al Camp de la Bóta fa setanta cinc anys.

El veí de Sant Sadurní, Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), president el 1932 de la Unió de Rabassaires del poble, afusellat el 18 de novembre de 1939. FONS DE L’AUTOR

El veí de Sant Sadurní, Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939), president el 1932 de la Unió de Rabassaires del poble, afusellat el 18 de novembre de 1939. FONS DE L’AUTOR

Aquestes dues cartes inèdites del 3 i del 9 d’agost de 1939 que es transcriuen íntegrament al final d’aquest post són les darreres que el sadurninenc Lluís Ferrer Armengol (1892 – 1939) va enviar a la seva família abans de ser afusellat al Camp de la Bóta. He estat dubtant si publicar-les o no en aquest blog i us diré perquè. Es tracte de dues cartes desesperades d’un condemnat a mort que s’aferra a la seva innocència, i que ell va enviar privadament a la seva dona i als seus fills. Em semblava que divulgar-les era una intromissió en la seva intimitat, però finalment ha prevalgut l’interès testimonial i històric per damunt de qüestions individuals o familiars.

Cal advertir que les circumstàncies del moment obligaven els presos a incloure en les seves cartes frase pròpies del règim com ¡Arriba España!, ¡Saludo a Franco! o Año de la Victoria i d’altres de similar naturalesa. Per tant, cal interpretar-ho com una obligació, sense la qual la carta no superaria la censura interior i no arribaria a la seva destinació. També era obligatori que les cartes s’escrivissin en castellà, s’indicava una extensió màxima i s’advertia que no s’acceptarien comentaris sobre el règim interior de la presó.

Ambdues cartes mostren un condemnat a mort que no creu que hagi tingut un judici just, ja que té el convenciment que no és culpable de cap acció violenta contra cap veí del poble. Reconeix només la seva implicació amb la causa rabassaire i l’haver actuat com un empleat a sou de l’ajuntament.

Transcric a continuació un fragment del reportatge que portava per títol Llums i ombres de vuit afusellaments que vaig publicar el 25 d’abril de 2014 al setmanari El Tres de Vuit: “ Lluís Ferrer Armengol, el Lluís d’Abastos, i Francesc Tubella Rosell, el Negrets, tingueren unes vides i uns destins gairebé paral.lels. Ambdós eren pagesos, dirigents locals de la Unió de Rabassaires, regidors de l’Ajuntament durant la guerra i membres del Comitè de Milícies Antifeixistes. L’1 d’abril de 1939 foren detinguts simultàniament a Sant Sadurní, jutjats i acusats dels mateixos càrrecs, condemnats tots dos a mort el 20 de juliol, empresonats a la Model, afusellats al Camp de la Bota el 18 de novembre d’aquell mateix any i enterrats l’un al costat de l’altre. Junts es trobaren involucrats en els fets revolucionaris del 1936, si bé en cap cas es pot afirmar que intervinguessin en els assassinats d’aquells primers mesos de la guerra.

La seva signatura figura efectivament en actes de confiscació com a membres del comitè i també hi hagué testimonis que els denunciaren per haver-los cobrat impostos revolucionaris. Les acusacions que determinaren la seva condemna a mort foren les de l’ajuntament, la del comandante de puesto de la Guardia Civil, la del jefe local de la Falange i la de l’administrador de la família Mir de can Guineu, el temut Pere Jan (Francesc Tubella portava a rabassa una vinya de can Guineu), basant-se simplement en el fet que, com a membres del comitè i de l’ajuntament, eren responsables de tot el que havia passat a Sant Sadurní i en particular de tots els assassinats. Culpables de tot i de tots.

Com ja s’ha indicat, els seus noms no apareixen a la llarga llista dels membres del Comitè de Milícies Antifeixistes que es dedicaven a les accions més violentes, facilitada pel delator Joaquim Borrell Pedrola. Tampoc en les denúncies ni en els testimonis dels seus respectius consells de guerra existeix una sola prova inculpatòria que els relacionés, no ja directament, sinó remotament, amb un sol d’aquells crims. Per això les condemnes a mort de Lluís Ferrer i Francesc Tubella, com també la de Jaume Ferrer -i a diferència de les altres cinc-, van provocar que tot un seguit de veïns de Sant Sadurní intercedissin per ells, la qual cosa, en aquells moments, fou tota una heroïcitat. És de justícia anomenar-los: mossèn Joan Salvans, el doctor Manuel Deó Romeva, l’advocat Josep Oriol Marrugat Castro, Jaume Canals Rigol, Francesc Coll Santamans, Ramon Espinach Vallès, Arseni Rosell Ferran, Antoni Notó i Josep Masana Ferrer.

Pel que es desprèn del sumari del consell de guerra en què foren condemnats a mort i pel que conec d’alguns dels qui convisqueren amb ells en aquells anys de la revolució, tinc la íntima convicció que tant Lluís Ferrer com Francesc Tubella foren condemnats arbitràriament per la seva significació republicana, catalanista i sobretot rabassaire en defensa dels pagesos, més que per les seves responsabilitats directes en els tràgics esdeveniments de 1936. Exactament el mateix que en el cas que també s’ha explicat en aquest reportatge de Jaume Ferrer Carbó”. (La resta del reportatge el podràs llegir en el PDF adjunt.)

Els anversos i els reversos de les dues cartes manuscrites per Lluís Ferrer Armengol el 3 i el 9 d’agost de 1939 a la presó Model de Barcelona. Cliqueu a sobre i s’ampliaran. FONS DE L’AUTOR

Llegeix el reportatge sencer sobre els vuit afusellats sadurninencs publicat a El Tres de vuit el 25 d’abril de 2014. EL TRES DE VUIT

Llegeix el reportatge sencer sobre els vuit afusellats sadurninencs publicat a El Tres de vuit el 25 d’abril de 2014. EL TRES DE VUIT

Anuncis

Un pensament sobre “Les dues darreres cartes inèdites d’un republicà sadurninenc afusellat el 1939

  1. He rebut aquest mail. Recordo que al final dels meus posts sempre hi ha aquest requadre que permet escriure-hi un comentari.

    Estimado Carles:
    Una vez más, debo agradecerte la valiosa información que has logrado reunir sobre nuestros antepasados, que nos permite conocer la verdad de lo ocurrido, por trágico que haya sido.
    En nombre de toda mi familia, te saludo con gran afecto y agradecimiento.
    Jaime Ferrer Mir
    Chile

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s