La foto de l’any 2014 al Penedès (…i qui sap si també la foto del segle)

Aquesta podria ser la foto de l’any 2014 al Penedès. Ja sé que el futur només el coneixen els déus -com ens va ensenyar el poeta Kavafis-, però n’hauria de passar una de molt grossa a la comarca al llarg dels propers 85 anys perquè no esdevingués també la foto del segle XXI. Aquí teniu l’últim emperador del Penedès i els seu triumvirat de generals fidels, encara que també els podríem identificar com“ la banda dels quatre”, aquells infortunats xinesos revolucionaris que van ser jutjats i condemnats després de la caiguda del règim de Mao Tse Tung. Al darrer moment però tots ells van ser amnistiats, els maoístes i els directius de Caixa Penedès.

D’esquerra a dreta, seguint l’ordre de lectura, Ricard Pagès Font, Joan Caellas Fernández, Manuel Troyano Molina i Santiago Abella Rodríguez. Per evitar la presó,  aquests quatre exdirectius de Caixa Penedès van reconèixer davant el magistrat de l’Audiència Nacional que els jutjava, que, efectivament, havien robat 31’6 milions d’euros de l’entitat. Aquesta és la imatge més eloqüent de l’omnímode emperador de Caixa Penedès i els seus tres generals més fidels convertits en simples delinqüents. Del cinquè acusat, el difunt Jaume Jorba Cuxart, només hi ha el testimoni de la seva vídua asseguda darrere els quatre protagonistes principals de la foto. Des de la mort a Vilafranca del rei Pere II el Gran, l’onze de novembre de 1285, aquesta ha estat de llarg la notícia de més ressò de la capital de l’Alt Penedès. Clica a sobre i s’ampliarà i si la vols conservar al teu arxiu digital fes-ne una còpia. FOTO D’AGÈNCIA DEL FONS DE L’AUTOR

D’esquerra a dreta, seguint l’ordre de lectura, Ricard Pagès Font, Joan Caellas Fernández, Manuel Troyano Molina i Santiago Abella Rodríguez. Per evitar la presó,
aquests quatre exdirectius de Caixa Penedès van reconèixer davant el magistrat de l’Audiència Nacional que els jutjava, que, efectivament, havien robat 31’6 milions d’euros de l’entitat. Aquesta és la imatge més eloqüent de l’omnímode emperador de Caixa Penedès i els seus tres generals més fidels convertits en simples delinqüents. Del cinquè acusat, el difunt Jaume Jorba Cuxart, només hi ha el testimoni de la seva vídua asseguda darrere els quatre protagonistes principals de la foto. Des de la mort a Vilafranca del rei Pere II el Gran, l’onze de novembre de 1285, aquesta ha estat de llarg la notícia de més ressò de la capital de l’Alt Penedès. Clica a sobre i s’ampliarà i si la vols conservar al teu arxiu digital fes-ne una còpia. FOTO D’AGÈNCIA DEL FONS DE L’AUTOR

Fixeu-vos bé en aquests quatre ciutadans que en la seva vida anterior havien ocupat la cúspide de la piràmide social del Penedès, convertits actualment en simples delinqüents i amb la seva honorabilitat per terra. Ells mateixos van reconèixer el passat 28 de maig de 2014 que havien robat 31’6 milions d’euros de l’entitat d’estalvis que dirigien i que tenia una finalitat eminentment social. No els planyeu perquè: 1) es van saber aprofitar dels seus càrrecs per enriquir-se convenientment, 2) la renúncia als seus plans de pensions fraudulents només ha representat no poder menjar-se la cirereta del pastís, 3) perquè el jutge els va perdonar la vida, vull dir la pena de presó més que merescuda ( si mai m’han de jutjar per alguna malifeta, si us plau, que ho faci el mateix jutge que va sentenciar a Pagès, Troyano, Caellas, Jorba i Abella), 4) perquè aquesta nostra societat civil tant enaltida ja s’ha oblidat de l’esfondrament de Caixa Penedès i dels directius que la van saquejar, i 5) perquè tots ells gaudeixen d’una jubilació daurada.

La instantània correspon exactament al moment en què el jutge José Vázquez Honrubia els va llegir la sentència. Feia uns segons que s’havia produït a la sala de l’Audiència Nacional de Madrid un incident propi dels germans Marx. Ricard Pagès, adreçant-se al jutge va declarar una cosa semblat a aquesta : “ Estoy de acuerdo en lo que el abogado acusador ha hablado con mi abogado defensor”. ¿Recordeu allò de “la parte contratante de la primera parte será considerada como la parte contratante de la primera parte?”. Al jutge li devia semblar malament aquell joc de paraules i li va exigir més concreció a Pagès. Va ser aleshores quan aquest va afegir “Reconozco los hechos”, referint-se concretament a l’acusació d’apropiació indeguda. I darrere d’ell els altres tres acusats van repetir la mateixa fórmula.

Set mesos després es constata que aquest afer ha estat sepultat amb tones i tones de silencis interessats. Només se’n parla soto voce i ha desaparegut dels mitjans de comunicació comarcals. A part dels cinc condemnats, ningú més n’ha resultat afectat i encara és l’hora que algú demani perdó, començant pels dos darrers presidents, Josep Parera Ripoll i Josep Colomer Ràfols, que segueixen situant-se en una altre galàxia, com si res del què ha succeït fos en bona part per culpa de la seva covardia, ineptitud i ingenuïtat.

En realitat la foto de l’any i del segle hauria estat aquella en la que apareguessin tots junts els cinc condemnats a primera fila i darrera seu els dos presidents i els últims directors generals, tots els consellers i compromissaris des del 1979; les entitats, associacions i ens locals representats als òrgans de govern de l’entitat; els diputats i polítics de torn que van propiciar el descontrol de les caixes d’estalvis i els mitjans de comunicació que combregaven amb rodes de molí i que els hi reien totes les gràcies mentre es venien l’ànima per un plat de llenties. Aquest seria el retrat de l’anomenada societat civil penedesenca, un eufemisme de l’alçada del campanar de la basílica de Santa Maria de Vilafranca que és impossible d’aconseguir perquè cap dels protagonistes està disposat a sortir a la foto de l’any i del segle. Al contrari.

Anuncis

3 pensaments sobre “La foto de l’any 2014 al Penedès (…i qui sap si també la foto del segle)

  1. He rebut aquest mail. Recordo que els comenteris als meus post es poden incloure directament en aquest requadre que trobareu al final dels texts.

    Benvolgut Carles,

    Tu que ens has delectat amb aquests episodis tan reals sobre la caiguda de l’imperi CaixaPenedès i que ara ja tot això se t’ha acabat, perquè no continues delatant i denunciant fets i coses que passen a altres nivells, amb altres xoriços que també tenen relació amb Vilafranca i comarca, clar, com ara la pujada de sous del 20% durant 2014 d’alts càrrecs de la nostra estimada sanitat pública, entre els quals hi ha el gerent del Consorci Sanitari de l’Alt Penedès o sigui de l’hospital comarcal !! Publicat a El Periodico del 10 de desembre. Algú ha de dir alguna cosa sobre aquesta barbaritat !!
    Que tinguis un Bon Any..

    R.

  2. …seria, com diria el nostrat Sr. Papera, ai Parera, “verament plausible”, anar mirant la consulta dels Psiquiatres més carns dels “Pisos Catalans”, potser tindriem alguna “suspresa”. La meva intuició de “civil ras” em diu que metabolitzar això, no ha de ser fàcil-
    Bon any, Carles. E.

  3. Un altre mail rebut.

    Hola Carles. BON ANY.

    Certament a la fotografia hi manquen altres personatges.

    Desitjaria que no s’oblidés aquest fracàs, i mes tenint en compte totes les víctimes que, directa o indirectament han perjudicat.

    Una abraçada

    Josep Maria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s