Un dels xamfrans més cèntrics de Sant Sadurní, de fa 90 anys. L’identifiques?

En comptades retines de veïnes i veïns es conserva aquesta imatge d’un dels xamfrans més cèntrics del casc urbà de Sant Sadurní (Alt Penedès). Cap dels dos immobles que s’hi veuen existeixen actualment, però gràcies al meu fons fotogràfic i a la meva suspicàcia en aquesta mena de recerques (res de l’altre món, és que m’hi entretinc a estones) ara podem rescatar i reconèixer aquest indret tant entranyable.

Per aquest xamfrà hi han transitat i hi transiten tots ( o gairebé tots) els veïns de Sant Sadurní. L’identifiques? Fa 90 anys en aquesta paret blanca del magatzem s’hi enganxaven tota mena de cartells publicitaris i a sobre hi havia un anunci de Champagne Freixenet en molt mal estat de conservació. Si la fotografia hagués tingut més resolució hauríem pogut llegir el contingut dels cartells i deduir el mes en què s’hauria capturat la imatge. Clica a sobre i s’ampliarà. L’original d’aquesta minúscula fotografia desenfocada i descolorida fa només 60 per 45 mil·límetres i al revers porta escrit en tinta fina Instantània ( o similar) 1927. FOTO CEDIDA PER CARME MONTSERRAT GOMIS

Per aquest xamfrà hi han transitat i hi transiten tots ( o gairebé tots) els veïns de Sant Sadurní. L’identifiques? Fa 90 anys en aquesta paret blanca del magatzem s’hi enganxaven tota mena de cartells publicitaris i a sobre hi havia un anunci de Champagne Freixenet en molt mal estat de conservació. Si la fotografia hagués tingut més resolució hauríem pogut llegir el contingut dels cartells i deduir el mes en què s’hauria capturat la imatge. Clica a sobre i s’ampliarà. L’original d’aquesta minúscula fotografia desenfocada i descolorida fa només 60 per 45 mil·límetres i al revers porta escrit en tinta fina Instantània ( o similar) 1927. FOTO CEDIDA PER CARME MONTSERRAT GOMIS

Els paisatges urbans acostumen a canviar més i més ràpid que els entorns rurals. Les transformacions dels immobles i carrers de Sant Sadurní on vaig néixer, de la plaça Nova on jugava, del camp de futbol del Centre, de la Timba, de l’era del Montardit, del torrent de la Canaleta, de la bòbila del Serra, dels darreres de l’Ateneu, d’alguns edificis situats a migdia del Raval, entre el carrer Josep Rovira i el carrer de la Poca farina… han estat més notòries que els canvis que han experimentat els indrets rurals del castell de Subirats, del Rebato, del Montcau, dels entorns de can Catassús i Monistrol… Per això ens costa a vegades identificar alguns espais del casc urbà que fa noranta anys o més eren molt familiars per als nostres pares, els nostres avis o besavis. Si us torneu a mirar l’aquarel·la del post de fa dues setmanes, en el qual es veia una panoràmica de Sant Sadurní, entendreu exactament el què vull dir.

Com sempre però hi ha excepcions a aquesta regla general. Per exemple, els entorns bucòlics de la Torre Pubilla van començar a perdre el seu encant ara fa un segle i mig, quan la línia del ferrocarril va irrompre en aquelles vinyes (1864), i els van acabar de malmetre l’autopista AP-7 (1973), la línia de l’AVE (2008) i darrerament els accessos al peatge de la mateixa autopista. Quina destrossa! (Només hi ha una realitat que canvia més ràpidament que els paisatges urbans; em refereixo a les persones, que inexorablement experimentem una metamorfosis espectacular que a partir d’una certa edat esdevé més o menys patètica).

Aquest exercici d’identificació urbana és molt gratificant ja que ens ajuda a entendre com era el poble abans de que nosaltres trepitgéssim els seus carrers i en quins entorns va transcórrer la vida dels nostres avantpassats. Per sort, les velles fotografies ens faciliten aquest salt enrera. La que encapçala aquest post d’avui va aparèixer dins una caixa de cartró en una casa de Sant Sebastià dels Gorgs (Alt Penedès) on hi viu Carme Montserrat Gomis i malgrat aquesta circumstància geogràfica, des del primer moment, vaig deduir que l’indret que s’hi veu corresponia a Sant Sadurní. Vaig tardar exactament dos segons. I tu, ja l’has identificat?

No tinc clar perquè es va capturar aquesta instantània. En aquella època no era gens habitual disposar d’una màquina fotogràfica i els qui en tenien s’ho pensaven dues vegades abans de prémer el botó ja que els rodets de negatius eren cars. Mirant-la i remirant-la no hi sé trobar cap pretext i no hi ha res que em cridi l’atenció. Els personatges que s’hi veuen no estan pendents del fotògraf i l’escena és d’allò més innòcua. Si la foto fos del 1930 o del 1931 (i no del 1927), podríem elucubrar i deduir que algú va voler immortalitzar aquell magatzem abans de que s’enderroqués per construir-hi l’immoble que encara existeix. Estirant d’aquest fil (i elucubrant encara una mica més) tal vegada es tractava de seleccionar alguns solars disponibles del casc urbà de Sant Sadurní per oferir-los a algun constructor interessat. Però em sembla que aquesta hipòtesis és extemporània. Tu què creus?

Ho deixo aquí. La resposta a la incògnita d’aquest indret sadurninenc (si és que encara no has endevinat el seu emplaçament) la trobaràs a la foto dels anys cinquanta o seixanta que ve a continuació.

Foto 2. En aquesta instantània dels anys cinquanta o seixanta del segle passat s’identifica l’immoble de la biblioteca de la Caixa de Pensions a l’Era d’en Guineu (on ara hi ha l’empresa Octàgon) i el del xamfrà oposat, on hi havia una botiga d’alimentació. Aquesta darrer edifici de l’inici del carrer Marc Mir és el mateix que es veu a la dreta de la foto de la capçalera, es va enderrocar fa uns anys i ara n’hi ha un de nou molt diferent. Aquesta fotografia s’hauria capturat amb motiu de la visita d’un foraster que passejava el seu ós famèlic pels carrers dels pobles fent-lo ballar al so d’una simple pandereta i ratllant l’esperpent. Per no saber, el foraster anònim no sabia ni tocar una flauta. Podríem aventurar que era un dia laborable, ja que alguns nens porten la bata del col·legi dels hermanos, i que devia ser el migdia, atenent l’ombra que els protagonistes projecten sobre el terra. L’edifici de la biblioteca de la Caixa de Pensions, obra potser de l’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, va ocupar a partir de 1931 – 1933 el solar on en la primera imatge s’hi veu un magatzem de planta baixa amb uns cartells publicitaris de Champagne Freixenet. Aquell magatzem corresponia als darreres de l’immoble número 26 del carrer Hospital d’on en deien a cal Filador. No s’acaba de percebre prou bé, però la porta principal de la botiga de la planta baixa de l’immoble de la dreta s’havia ampliat en relació a la que existia el 1927. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER CONSOL CUSCÓ

Foto 2. En aquesta instantània dels anys cinquanta o seixanta del segle passat s’identifica l’immoble de la biblioteca de la Caixa de Pensions a l’Era d’en Guineu (on ara hi ha l’empresa Octàgon) i el del xamfrà oposat, on hi havia una botiga d’alimentació. Aquesta darrer edifici de l’inici del carrer Marc Mir és el mateix que es veu a la dreta de la foto de la capçalera, es va enderrocar fa uns anys i ara n’hi ha un de nou molt diferent. Aquesta fotografia s’hauria capturat amb motiu de la visita d’un foraster que passejava el seu ós famèlic pels carrers dels pobles fent-lo ballar al so d’una simple pandereta i ratllant l’esperpent. Per no saber, el foraster anònim no sabia ni tocar una flauta. Podríem aventurar que era un dia laborable, ja que alguns nens porten la bata del col·legi dels hermanos, i que devia ser el migdia, atenent l’ombra que els protagonistes projecten sobre el terra. L’edifici de la biblioteca de la Caixa de Pensions, obra potser de l’arquitecte Agustí Domingo Verdaguer, va ocupar a partir de 1931 – 1933 el solar on en la primera imatge s’hi veu un magatzem de planta baixa amb uns cartells publicitaris de Champagne Freixenet. Aquell magatzem corresponia als darreres de l’immoble número 26 del carrer Hospital d’on en deien a cal Filador. No s’acaba de percebre prou bé, però la porta principal de la botiga de la planta baixa de l’immoble de la dreta s’havia ampliat en relació a la que existia el 1927. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. FOTO CEDIDA PER CONSOL CUSCÓ

Vista actual dels xamfrans en qüestió, amb l’edifici de l’antiga biblioteca de la Caixa de Pensions, on actualment hi ha l’empresa Octàgon, i a l’altra banda del carrer Francesc Moragas, l’immoble de nova construcció de l’inici del carrer Marc Mir. Clica a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR

Vista actual dels xamfrans en qüestió, amb l’edifici de l’antiga biblioteca de la Caixa de Pensions, on actualment hi ha l’empresa Octàgon, i a l’altra banda del carrer Francesc Moragas, l’immoble de nova construcció de l’inici del carrer Marc Mir. Clica a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR

Anuncis

3 pensaments sobre “Un dels xamfrans més cèntrics de Sant Sadurní, de fa 90 anys. L’identifiques?

  1. He rebut aquel mail.

    Estimado Carles:

    Este año que terminamos me ha traído muchos interesantes comentarios y fotografías del querido pueblo de mis padres y abuelos., que espero continuar recibiendo durante el próximo año.
    Recibe mis mejores deseos de felicidad, salud y prosperidad para ti y familia en este año que pronto comenzaremos.

    Un abrazo.
    Jaime Ferrer Mir
    Chile

  2. Carles, aquest edifici es deia els pissos d’en Campes. Ho se perque hi va nèixer el meu pare Albert.Parera Marti, el 27/02/1913 ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s