Una nadala impertinent: la culminació de vint-i-set anys de desídia i deixadesa

Des que l’agost de 1987 els senyors Manuel Raventós Artés (Codorníu,S.A), Josep Ferrer Sala (Freixenet, S.A) i Joan Juvé Camps (Juvé Camps,S.A) van comprar la casa pairal de can Guineu (actuant amb premeditació i nocturnitat, com tot seguit s’explicarà), aquest immoble s’ha anat degradant de forma progressiva. La darrera mala notícia és que el successors d’aquests tres empresaris del cava han deixat morir, una darrera l’altra, les cinc palmeres gairebé centenàries que hi havia plantades al pati posterior de la finca que dona a l’Era d’en Guineu (Sant Sadurní d’Anoia).

La palmera de l’esquerra, que no havia estat tractada en prevenció de la plaga del morrut roig, ja fa dos anys i mig que va morir; mentre que les quatre restants, que després del primer ensurt tampoc van rebre el tractament oportú i adequat, han acabat lamentablement de la mateixa manera. Si vols humiliar als culpables d’aquest despropòsit, clica a sobre i s’ampliarà. Vergonya! FOTO DE L’AUTOR CAPTURADA EL 9 DE DESEMBRE D’ENGUANY

La palmera de l’esquerra, que no havia estat tractada en prevenció de la plaga del morrut roig, ja fa dos anys i mig que va morir; mentre que les quatre restants, que després del primer ensurt tampoc van rebre el tractament oportú i adequat, han acabat lamentablement de la mateixa manera. Si vols humiliar als culpables d’aquest despropòsit, clica a sobre i s’ampliarà. Vergonya! FOTO DE L’AUTOR CAPTURADA EL 9 DE DESEMBRE D’ENGUANY

Encara no he pogut aclarir si la casa pairal de can Guineu és propietat de les tres empreses que la van comprar el 1987 (Freixenet, Codorníu i Juvé Camps) o ja s’ha traspassat l’immoble al Consell Regulador del Cava (des d’ara CRC). Per tant, aquesta crítica se l’hauran de repartir proporcionalment els uns i l’altre, segons quina sigui la seva quota de responsabilitat. Això és un dir, perquè dubto que cap d’aquestes tres empreses ni el Consell del Cava es donin per al·ludits, enfeinats com estan en la campanya de Nadal i en tancar l’exercici amb més vendes i beneficis que mai. Aquestes dues qüestions ─vendre com més ampolles millor i ocupar-se i preocupar-se de can Guineu i de les palmeres─ no haurien de ser incompatibles per uns gestors una mica espavilats, però per l’experiència acumulada us puc afirmar que les persones responsables d’aquesta història d’avui són incapaces de fer ben fetes dues coses a la vegada.

La gènesis d’aquesta atzagaiada cal situar-la el juliol de 1987, quan en una reunió del Consell Promotor del Centenari de la Fil·loxera i el Cava que jo presidia com alcalde de Sant Sadurní, vaig informar en confiança als membres del patronat ─entre els quals hi havia els tres empresaris sadurninencs citats al subtítol─ , que jo havia tingut una primera conversa amb la senyoreta Maria Teresa Mir Vidal per tal de que l’Ajuntament li comprés la casa pairal de can Guineu amb l’objectiu de destinar-la, quan ella faltés, a un equipament municipal. A finals del mes d’agost següent, quan vaig tornar de vacances, el cavista Josep Lluís Gramona, amb aquella vehemència seva tant característica, ens va venir a trobar per explicar-nos que, mentre jo era de vacances perdent el temps, el trio Raventós – Ferrer – Juvé havien anat per feina i havien adquirit can Guineu amb la voluntat d’instal·lar-hi més endavant la seu del CRC. Després de comunicar-los a tots tres que la seva actuació m’havia semblat una jugada indigne, feta amb premeditació i nocturnitat, vaig intentar recuperar el tracte amb Maria Teresa Mir Vidal, però ella ja havia signat un document vinculant.

I com que qui no es consola és perquè no vol, al final no em va semblar del tot malament la destinació teòrica de l’immoble, ja que el trasllat del CRC de Vilafranca a Sant Sadurní era una reivindicació local que sovint posàvem sobre la taula. Tot i així, alguns observadors desconfiats em xiuxiuejaven a cau d’orella que només es tractava d’una operació immobiliària especulativa clàssica, sense cap interès real d’ubicar-hi el CRC ni res que s’hi assemblés. En aquella ocasió, les dues primeres marques locals del sector van contribuir amb 25 milions de pessetes cadascuna en la celebració del Centenari del Cava, menys d’un vint per cent de la inversió total realitzada.

Durant els vint-i-set anys següents l’immoble i els patis de la casa pairal de can Guineu es van deixar abandonats i no s’hi va fer cap intervenció rellevant, a excepció d’alguns apuntalaments escadussers. Els alcaldes que van venir al darrere també van assumir la reivindicació del trasllat de CRC , però a l’hora de la veritat, tot i la consolidació de Sant Sadurní com a capital de cava i les reiterades promeses per part dels cavistes locals, res de res. Sembla que es pretenia (i es pretén) que l’Estat assumeixi el cost íntegre de la rehabilitació de l’immoble. La degradació que s’aprecia des de l’exterior permet intuir el greu procés de deteriorament intern, de forma que la futura inversió, si mai s’hi realitza, haurà de ser més quantiosa.

Mentrestant, l’Ajuntament de Sant Sadurní va comprar la Fassina de can Guineu i hi va instal·lar el Centre d’Interpretació del Cava ( d’ara en endavant CIC) finançat íntegrament amb fons públics. Dit d’una altra manera, el sector cavista, el principal beneficiari d’aquest equipament, no hi va posar ni cinc! Fàcilment podem deduir que l’explicació d’una cosa i de l’altra ( no rehabilitar can Guineu i no invertir en el CIC) es deu simplement a una motivació econòmica. O diguem-ho encara de forma més col·loquial: tot i més pel negoci propi i només les engrunes del banquet per a la col·lectivitat (sigui el propi sector del cava i els seus organismes; iniciatives educatives, promocionals, cíviques i socials, ens públics com els ajuntaments…). Una altra mostra d’aquesta gasiveria la tenim en les aportacions econòmiques que Codorniu i Freixenet van realitzar al projecte vilafranquí de The Wine School Fundation, una escola de formació superior i universitària en màrqueting del vi, inventada per l’alcalde de la capital comarcal i feta a la mida del sector de vins i caves: trenta mil euros per empresa, sobre una inversió total de 360.000 (l’immoble apart, ja que està cedit per l’Ajuntament de Vilafranca) . El CRC es va abstenir de col·laborar.

L’egoisme pur i dur ─legítim, no cal dir-ho─ enfront de l’interès col·lectiu i la responsabilitat social corporativa ( quins eufemismes !) , la solidaritat, el mecenatge, la generositat i l’altruisme digne d’una societat capitalista moderna i equilibrada (que tot sigui dit, no és ben bé un model que m’entusiasmi). A l’hora de fer discursos, entrevistes, setmanes del cava, pregons i anuncis publicitaris prou que apel·len a uns valors que no són més que focs d’encenalls.

Per això la imatge del sector del cava és polièdrica. D’una banda les grandeses que ens expliquen ─creixements en la producció, exportació i facturació─, afegides a la insuportable adulació permanent dels mitjans de comunicació locals, comarcals, nacionals i estatals, sense excepció, i a l’absència de crítica per part de la ciutadania ─exactament igual que quan a Caixa Penedès lligaven els gossos amb llonganisses─, i amb la palmera de la seu vilafranquina del CRC en perfecte estat de revista; i d’una altra, les misèries i la vergonya del preu que imposen a l’hora de comprar el raïm als pagesos, l’estratègia dels preus temeraris promocionant el cava barat amb la finalitat de rebentar el mercat i expulsar competidors, el desinterès que clama al cel en el finançament del CIC i la minsa aportació a l’escola de màrqueting vilafranquina, la degradació de la casa pairal de can Guineu… i les cinc palmeres que hi han deixat morir.

En contra d’algunes informacions il·lusòries, no crec que l’Ajuntament de Sant Sadurní pensi en expropiar l’immoble per preservar-lo, entre d’altres raons perquè intueixo que l’alcaldessa no contempla aquesta opció i perquè, en darrera instància, no s’atreviria i li costaria molt justificar la despesa.

La gran esperança que els relleus generacionals que inexorablement es produirien al capdavant de la majoria d’empreses del cava i dels organismes del sector provocarien un canvi de mentalitat, s’ha diluït com un terròs de sucre en un vas d’aigua i no s’ha modificat la filosofia de fons que s’arrossega des de fa dècades. Al contrari, tinc la impressió que s’ha consolidat i refermat. Les palmeres mortes ho acrediten i per això s’afanyaran a retirar-les immediatament. O potser no, i murris com són, les deixaran allí com un símbol eloqüent, amb els monyons pelats, perquè tothom entengui bé quin és el missatge.

I malgrat tot, bones festes i celebreu-les amb cava, que n’hi ha de totes les marques i per a tots els gustos.

Aquesta palmera d’un jardí privat de l’Alt Penedès es va infectar de forma simultània a les cinc de can Guineu. Se la va tractar adequadament i oportuna i ara es mostra amb aquest esplendor. Aquesta és una de les diferències entre la sensibilitat i la desídia. Clica a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR

Aquesta palmera d’un jardí privat de l’Alt Penedès es va infectar de forma simultània a les cinc de can Guineu. Se la va tractar adequadament i oportuna i ara es mostra amb aquest esplendor. Aquesta és una de les diferències entre la sensibilitat i la desídia. Clica a sobre i s’ampliarà. FOTO DE L’AUTOR

Llegeix el post que vaig publicar al setmanari penedesenc El Tres de vuit, el 24 de febrer de 2012, sobre la plaga del morrut roig que afectava i afecta les palmeres de Catalunya i de l’Estat. Comentava llavors la singularitat de les palmeres de can Guineu que ara algú ha deixat morir. Com també es pot deduir fàcilment, no va servir de res.

Captura de pantalla 2014-12-18 a les 7.39.14

Consulta el PDF

Perquè no et quedi un mal regust, en aquesta nadala del Palau de la Música que ens convida a somiar podràs comprovar la bellesa i l’estètica de les palmeres vives, sobretot si les compares amb les cinc de can Guineu que han estat víctimes de la irresponsabilitat.

Anuncis

5 pensaments sobre “Una nadala impertinent: la culminació de vint-i-set anys de desídia i deixadesa

  1. Malauradament el problema no són els “morruts roig”, és la mostra d’uns col·lectius que han fet de l’explotació i l’especulació la base dels seus guanys, i amb aquests principis estan enfonsant el territori. Malauradament, aquella expressió d’Azaña que ara està tant de moda a Espanya, “la casta”, també existeix a Catalunya. Esperem que amb l’any nou, comencem a trobar solucions!!.

  2. He rebut aquet altre mail d’un bon amic . Recordo que al final del post hi ha un espai previst per a deixar-hi un comentari.

    Bon dia Carles,

    De Nadala impertinent res, de res, vull felicitar-te aquet escrit perquè el sector del Cava i sobretot les grans firmes, nos mereixen res de res, i això tu i jo, ho sabem ben bè.

    Bon Nadal i una forta abraçada.

    J.

  3. Un altre comentari que m’han enviat en forma de mail i que es podria haver penjat com un comentari al final del post.

    Benvolgut Carles,

    Tractar el morrut és molt car: 6.000 euros per palmera i no és eficaç del tot.

    Ha arribat el morrut que s’ha adaptat al nostre clima, però no ha arribat el seu insecte depredador. Pràcticament no hi ha res a fer.

    El millor és deixar morir les palmeres i plantar-hi una altra palmera, d’una espècie que no sigui atacada pel morrut. Que n’hi ha.

    Passa’t pel Maresme, per la carretera nacional en cotxe i veuràs un munt de palmeres morint.

    Parla-ho amb qualsevol especialista i et dirà el mateix

    Andreu Peix

    Enginyer Agrícola.

  4. Un altre mail rebut.

    Estimado Carles:
    Es una pena lo que ha ocurrido con esta casa tan significativa para el pueblo. Compruebo que burros hay en todas las naciones.
    Te comento que pude comunicarme con Lluis Eroles y estamos en contacto.
    Deseo que pases una feliz Navidad y que el próximo año sigamos disfrutando de tus interesantes investigaciones a contracorriente.
    Un abrazo.
    Jaime Ferrer Mir
    Chile

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s