Mor als 103 anys l’històric militant republicà sadurninenc Pere Varias Gibert

Pere Varias Gibert ( Sant Sadurní, 1911 – 2014) era el darrer militant històric republicà d’abans de la Guerra Civil. Aquesta fotografia va ser capturada el 1998. Va morir al seu poble el passat 6 de desembre i va ser enterrat el dia 8. FOTO BEDMAR, DEL FONS DE L’AUTOR

Pere Varias Gibert ( Sant Sadurní, 1911 – 2014) era el darrer militant històric republicà d’abans de la Guerra Civil. Aquesta fotografia va ser capturada el 1998. Va morir al seu poble el passat 6 de desembre i va ser enterrat el dia 8. FOTO BEDMAR, DEL FONS DE L’AUTOR

Reproducció d’un text que vaig escriure i publicar el 2003

« Als seus 92 anys, Pere Varias i Gibert ( Sant Sadurní, 1911) segueix pensant que en aquella guerra ho va perdre gairebé tot: cinc dels millors anys de la seva vida; la llibertat, ja que fou jutjat, condemnat i empresonat; els seus millors amics, morts al front, a les presons, afusellats o a l’exili; i va haver d’assumir que els seus ideals polítics republicans i catalanistes havien estat derrotats pel feixisme. Per a ell només hi hagué un responsable d’aquella tragèdia: el general Franco, que s’aixecà en armes contra la legalitat republicana, el mateix que pensava el poeta Salvador Espriu quan escrigué allò de “mai tot un poble no ha de morir per un home sol”.

Afiliat a ERC, formà part el 1936 del Comitè de Milícies Antifeixistes de Sant Sadurní, realitzant únicament tasques de vigilància, a les ordres dels dirigents del Comitè. S’incorporà al front el 5 de gener de 1938 i participà en la guerra en diversos indrets d’Espanya, tant a la batalla de Terol com a Castelló de la Plana, Benicarló, València i Albacete. El final de la guerra el sorprengué a Peloche (Badajoz). Fou detingut i empresonat a la plaça de braus de Ciudad Real, des d’on, ja en llibertat, emprengué el viatge de tornada a casa. El mateix dia d’arribar ja el va anar a detenir el recalcitrant feixista local Gonzalo de Valicourt y Ballester –un personatge que abans de dir “Bon dia!” cridava “¡Viva Franco!” i “¡Arriba España!” tot presumint de portar a la cartera el carnet número 792 de la Falange i el carnet de guerra número 146–, acompanyat de l’administrador de can Guineu, i el 23 de juny de 1939 ingressà a la presó Model de Barcelona. Fou jutjat en consell de guerra i el condemnaren a 15 anys de presó. Comença aquí un llarg periple de

Varias per diverses presons i camps de treball de l’Estat. De la Model fou enviat a Alcalá de Henares, després a Madrid, a Miraflores de la Sierra, i altra vegada a Madrid i a Alcalá de Henares. De tots aquests llocs el pitjor va ésser el camp de treball de Miraflores, on fou destinat a la pedrera del ferrocarril de via estreta Madrid-Burgos.

El 1942 li concediren la llibertat amb desterrament a Benicarló, i un any després ja obtingué la llibertat definitiva. Pere Varias i el seu pare Simó Varias i Suñé, el Simonet, foren protagonistes involuntaris de dues històries paral·leles i insòlites. El 1922, Simó Varias fou denunciat per l’alcalde Joan Sala i Tubella, amb l’acusació que ell era un dels qui li preparaven un atemptat amb la intenció de matar-lo. Vint-i-un anys després, un altre alcalde, el franquista Francisco Coca Gregorio, ordenà la detenció de 40 sadurninencs, entre els quals figurava Pere Varias, ja que, segons afirmava, també li estaven preparant un atemptat. Tant en un cas com en l’altre, tot plegat no eren més que cabòries dels dos alcaldes, sense cap mena de fonament.

Pere Varias, Carles Riambau i Sogas i Joan Formosa i Estragués són tres dels testimonis que encara viuen i que es consideren a si mateixos vençuts. Que no s’enganyin, ja que haver sobreviscut al franquisme sense abdicar dels seus principis haurà estat, per a ells, la gran victòria de la seva vida”. Malauradament, tots tres ja són morts i celebro haver-los tingut com amics.

Anuncis

2 pensaments sobre “Mor als 103 anys l’històric militant republicà sadurninenc Pere Varias Gibert

  1. Ens ha deixat un entranyable amic. Una faceta del Pere, a banda de la seva notòria trajectòria política hi ha un aspecte que voldria també fer palès d’en Pere. Ell va ser President del casal d’Avis de Caixa Penedès, ell em va ajudar a fer-lo gran, organitzant diferents serveis i activitats de lleure.
    Les històries i vicissituds d’en Pere relatades magistralment per en Carles jo les sabia explicades per ell mateix i en mil i un detalls en les xerrades que teníem en el Casal.
    En Pere , per a mi ha estat una bon amic, un gran amic.
    Descansa en pau, Pere.
    Joan Martínez i Esquius

  2. He rebut aquel mail.

    Estimado Carles.
    Fue un agrado conocer a través de tu relato al señor Pere Varias (QUPD), quien seguramente fue uno de los amigos de mi abuelo Jaume y su compañero de prisión.
    Gracias, una vez más, por tus interesantes relatos.
    Un fuerte abrazo.
    Jaime Ferrer Mir (Chile)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s