1862 : Sant Sadurní emmurallat, entre la Segona i la Tercera Guerra Carlina

Aquesta extraordinària aquarel·la és la panoràmica més extensa de Sant Sadurní -i també una de les dues més antigues- que ens permet endinsar-nos en el túnel del temps per adonar-nos de com era aquesta vila de l’Alt Penedès a mitjans del segle XIX. Cent anys abans, quan el municipi estava apunt d’independitzar-se de Subirats, no devia ser gaire diferent, però un segle després ja havia canviat substancialment.

Aquarel·la a color dibuixada i pintada el 1862 per l’alcalde Jaume Mir Molins (1826 – 1874) de can Guineu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSSEL MIR

Aquarel·la a color dibuixada i pintada el 1862 per l’alcalde Jaume Mir Molins (1826 – 1874) de can Guineu. Cliqueu a sobre i s’ampliarà. CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSSEL MIR

Com es pot veure, la població sembla emmurallada, quan en realitat estava simplement fortificada, amb senzilles parets on hi havia espitlleres, amb les obertures del darrere de les cases tapiades i amb portals d’accés a la vila que es tancaven quan hi havia perill o durant la nit. Aquesta fortificació es va fer amb motiu de les dues primeres guerres carlines.

Ja el 12 de gener de 1836, el comandant d’armes de la vila instà l’alcalde que, donat l’estat de setge de la població, fes tapiar totes les portes de les cases que tenien accés al camp. Mentrestant, hom habilità un antic camí de ferradura, d’una amplada suficient per passar-hi un cavall, i un camí carreter, de l’amplada adequada per a un carro, perquè els qui transitaven pel camí ral, de Vilafranca a Martorell i a la inversa, no haguessin de travessar l’interior de la població i poguessin fer el desplaçament per un itinerari alternatiu quan es tanquessin les portes d’accés a la Vila. Si prenem l’aquarel·la com a referència, el camí carreter passava just per l’altra banda del nucli urbà, a tramuntana de la població, per on després es formaria el carrer de Sant Pere, a través d’uns terrenys que el 1842 eren propietat de Pere Mir Viladoms de can Guineu. Precisament la construcció d’aquest camí va provocar un greu conflicte entre l’alcalde, Josep Formosa, i el propietari.

Amb motiu de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), hom endegà unes importants obres de fortificació que no pogueren evitar que el març de 1874 els carlins s’apoderessin de la població. D’aquesta època destaca l’edificació de les torres fortificades, la de la font del Mingo, a l’actual carrer de Jacint Verdaguer, i la que estava situada al costat del camí de Sant Pere de Riudebitlles, a ponent de la vila, així com la construcció de merlets, avui ja desapareguts, i la col·locació d’un canó a la plataforma superior del campanar de l’església.

El 1800 només la casa Mestres tenia una obertura a tramuntana de la població. Del 1823 al 1825 amb motiu de la invasió de l’exèrcit de la Santa Aliança (França, Àustria, Prússia i Rússia) —els Cent Mil Fills de Sant Lluís contra l’Espanya liberal— i aprofitant que la família Mir s’havia refugiat a Vilanova, molts propietaris del carrer de l’Hospital i de Sant Antoni van decidir obrir també accessos al camp pel darrere de llurs cases.

En aquesta aquarel·la destaquen, a més de la senzilla fortificació de la vila, en primer terme, la timba sobre la riera de Lavernó i la masia del Mas de la Riera construïda el 1716, l’església i el campanar a la dreta, l’antiga torre del rellotge a la plaça de la Vila, la silueta de les muntanyes de Montserrat a l’horitzó i la bòbila del Serafí a l’extrem oposat. Crida l’atenció l’edifici que sobresurt a l’alçada del Raval i l’immoble amb cinc obertures ovals situat sota la torre del rellotge. En canvi no s’identifica la casa pairal de can Guineu, que aleshores ja estava construïda tal i com avui la coneixem, malgrat el seu mal estat de conservació actual. Sembla que Jaume Mir Molins s’hauria situat per dibuixar aquesta panoràmica a la via del ferrocarril que aleshores s’estava construint, i que s’inauguraria el 1864, l’any que ve farà 150 anys.

Sant Sadurní no combregà mai amb la causa carlina en cap de les tres guerres del segle xix. El 10 de maig de 1836, l’alcalde Valentí Puigmartí inicià un expedient d’incautació de béns de pares, tutors o caps de família que tinguessin fills, germans, parents o menors al bàndol carlista, per tal d’atendre les reclamacions dels qui haguessin sofert danys o perjudicis per part dels rebels. Aquesta il·lustració formava part d’una col·lecció de dibuixos i aquarel·les que s’exhibien al Museu Boet, la majoria dels quals van desaparèixer el 1939.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s