Ets un bon (o bona) fisonomista?

Podria ser aquesta la primera fotografia de Marc Mir Capella de can Guineu de Sant Sadurní, o es tracte del seu fill Pere Mir Ràfols?

Aquest nen podria ser Marc Mir Capella (1851 – 1903) de can Guineu de Sant Sadurní, un dels Set Savis de Grècia, i aquesta la seva primera fotografia. Però també podria tractar-se del seu fill Pere Mir Ràfols (1878 – 1952). En la primera hipòtesis la fotografia s’hauria captat entre 1855 i 1857 i en el segon entre 1882 i 1883. Com podem sortir del dubte? FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JMARIA TERESA MIR VIDAL

Aquest nen podria ser Marc Mir Capella (1851 – 1903) de can Guineu de Sant Sadurní, un dels Set Savis de Grècia, i aquesta la seva primera fotografia. Però també podria tractar-se del seu fill Pere Mir Ràfols (1878 – 1952). En la primera hipòtesis la fotografia s’hauria captat entre 1855 i 1857 i en el segon entre 1882 i 1883. Com podem sortir del dubte? FOTO DEL FONS DE L’AUTOR, CEDIDA PER JMARIA TERESA MIR VIDAL

La darrera vegada que vaig visitar la senyoreta Maria Teresa Mir Vidal (1906 – 2000) de can Guineu intentant localitzar fotografies familiars antigues li vaig manifestar el meu interès per trobar-ne alguna de quan el seu avi Marc Mir Capella, nascut el 1851, era petit. Ella va buidar els calaixos d’un moble preciós que va identificar com l’Armari de los pajaritos i va escampar el seu contingut sobre una taula. Allí hi havia dotzenes i dotzenes de fotografies que vàrem analitzar una per una intentat identificar els seus protagonistes.

Després d’una bona estona va aparèixer la fotografia que encapçala aquest post d’avui i ella va exclamar “Aquí la tens”. I ho va dir tant convençuda que em va sorprendre. Quan li vaig preguntar com és que n’estava tant segura que aquell nen era el seu avi em va respondre de forma contundent i ocurrent amb una d’aquelles frases que no s’obliden mai: “─ I és clar que ho és, creu-me… i si no ho és, qui ens ho discutirà?”. En aquells moments, les seves dues germanes feia temps que érem mortes i sense més familiars directes en vida era impossible contrastar la seva afirmació.

La primera part de la resposta, en boca de Maria Teresa Mir Vidal, semblava inqüestionable. Qui millor que ella per identificar el seu avi ! En canvi, la segona part de la frase introduïa un cert interrogant ja que situava la qüestió en un terreny relliscós. ¿Com podem tenir la certesa de si es tracte o no de Marc Mir Capella ? ¿I si fos, per exemple, el seu fill, Pere Mir Ràfols, nascut el 1878 ?

Caldria realitzar un exercici molt primmirat per determinar si la vestimenta que porta aquest nen era pròpia de la dècada dels cinquanta o més aviat de la dels vuitanta del segle XIX. La joguina del cercolet que porta a la ma dreta no ens permet precisar una data concreta ja que és intemporal, i la fesomia tampoc ens facilita la recerca ja que no la podem comparar amb cap altra fotografia de Marc Mir quan era petit.

L’anàlisi de l’original de la còpia fotogràfica en qüestió ens podria ajudar a identificar la tècnica que es va utilitzar i situar-la en una franja temporal bastant precisa, però vés a saber què se’n ha fet ja que una vegada la vaig tenir escanejada li vaig retornar a Maria Teresa Mir i qui sap on està. Finalment, l’arquitectura d’aquesta escala de can Guineu no va canviar gens des que va ser construïda per Pere Mir Viladoms (1793 – 1853), abans del període històric que ara considerem.

Però també podria ser que Maria Teresa Mir s’hagués confós i que el nen en qüestió no fos el seu avi sinó el seu pare. Com ja ha esdevingut en altres ocasions, el misteri amagat en una fotografia es resolt mirant-ne una altre. Va ser així com vàrem descobrir perplexos i indignats que la famosa foto del Milicià abatut de Robert Capa durant la Guerra Civil espanyola va ser una simulació.

Al final d’aquest post es reprodueix una altre imatge capturada el 1880 a la platja de Creixell. En ella hi veiem efectivament Marc Mir, la seva esposa Antònia Ràfols Fontanals i l’hereu del matrimoni, Pere Mir Ràfols. Al fons, la casa que els Mir tenien en aquesta platja del Tarragonès i que encara conserven els seus descendents. Fixeu-vos bé amb la fesomia de la criatura. ¿Diríeu que s’assembla al nen misteriós de la foto de la capçalera ?

A mi em sembla que sí, i molt, però, ¿ és això suficient per determinar que es tracte de la mateixa persona? ¿ Què tindria d’estrany que un fill s’assemblés al seu pare? No sé, no sé…¿ a tu què et sembla?

Marc Mir Capella, Antònia Ràfols Fontanals i el seu fill Pere Mir Ràfols, el 1880 a la platja de Creixell (Tarragonès). Al fons la casa que la família Mir tenia en aquest indret i que encara conserven els seus descendents. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSSELL MIR

Marc Mir Capella, Antònia Ràfols Fontanals i el seu fill Pere Mir Ràfols, el 1880 a la platja de Creixell (Tarragonès). Al fons la casa que la família Mir tenia en aquest indret i que encara conserven els seus descendents. FOTO DEL FONS DE L’AUTOR CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSSELL MIR

Anuncis

Un pensament sobre “Ets un bon (o bona) fisonomista?

  1. Bona tarda Carles,

    Realment és complicat deduir una cosa o l’altre amb la imatge que es mostra, no la podem tocar ni veure en detall, buscar possibles degradacions que potser ens descobririen el procediment fotogràfic que es va utilitzar…

    Hem de partir de la base que al voltant de 1855 els materials fotogràfics que s’utilitzaven eren difícils d’aconseguir i molt poc sensibles, amb el que es feien imprescindibles les exposicions llargues.

    La majoria de fotografies d’aquesta època són retrats d’estudi (on s’utilitzaven “reposa-caps” per evitar el moviment) o paisatges (on els llargs temps d’exposició no influïen en el resultat final).

    És veritat que estem en un exterior, per tant tenim més llum i el nen està recolzat a l’escala, cosa que li dona estabilitat, per tant podríem estar parlant d’un negatiu de col·lodió humit o sec que ha estat positivat per contacte a un paper albuminat o a un paper salat, però ho veig poc probable.

    D’altra banda, podríem tenir en compte que el fil de la joguina de cercolet sembla tenir un petit desenfoc de moviment a la part inferior. Podria indicar-nos que el temps d’exposició ha estat molt curt i ens portaria a pensar que és un gelatinobromur dels 80, però arrissant encara més tot plegat… no descartaria la possibilitat que fos una exposició llarga i un cop de vent hagués mogut el fil.

    Aixi dons, si realment vols saber qui és, hauràs de tornar a visitar “l’Armario de los Pajaritos” i descobrir-ho.

    Espero veure’t demà a la conferència, una abraçada Carles!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s