Cinquentenari del cançoner Uel-lé

A la immensa majoria això de l’Uel-lé no els dirà resi només uns quants privilegiats de seixanta anys o més reviurem el record i el plaer de les cançons en català que vàrem aprendre a la infantesa o a l’adolescència.

Aquest cançoner que porta per títol Uel-lé es va editar per primera vegada el 1964, ara fa cinquanta anys, i jo en vaig ser observador ocasional d’excepció. El seu editor, l’amic Àngel Fàbregues Morlà de l’Hogar del Libro del carrer Vergara de Barcelona, visitava aleshores sovint Sant Sadurní per consolidar l’escoltisme que ell mateix havia fundat al redós de la parròquia local. El dia que s’havia d’anar a recollir l’edició a la impremta jo em trobava amb ell a Barcelona i junts ens hi vàrem traslladar amb la seva moto Vespa, precedint la furgoneta que havia de carregar els exemplars per portar-los a la llibreria familiar i distribuir-los després per tot Catalunya.

Aquest cançoner que porta per títol Uel-lé es va editar per primera vegada el 1964, ara fa cinquanta anys, i jo en vaig ser observador ocasional d’excepció. El seu editor, l’amic Àngel Fàbregues Morlà de l’Hogar del Libro del carrer Vergara de Barcelona, visitava aleshores sovint Sant Sadurní per consolidar l’escoltisme que ell mateix havia fundat al redós de la parròquia local. El dia que s’havia d’anar a recollir l’edició a la impremta jo em trobava amb ell a Barcelona i junts ens hi vàrem traslladar amb la seva moto Vespa, precedint la furgoneta que havia de carregar els exemplars per portar-los a la llibreria familiar i distribuir-los després per tot Catalunya.

Fa una setmana, el passat 27 d’abril, a la fira d’antiquaris que se celebra cada quart diumenge de mes a la plaça de l’Ajuntament d’Igualada ( i que en aquella ocasió es va traslladar excepcionalment al passeig de la ciutat) vaig comprar en una de les parades una petita joia que em va traslladar de cop cinquanta anys enrera. A la primera pàgina hi ha escrit a ma el nom de la persona que el devia adquirir i utilitzar en el seu moment : Montserrat Mitjans. Vés a saber qui era, d’on era i què se’n ha fet. Aquest viatge en el temps només em va costar cinc euros i els dono per ben aplicats ja que la despesa m’ha compensat de llarg. Si no m’hi hagués fixat, el cinquentenari de l’edició del cançoner Uel-lé m’hauria passat sense pena ni glòria.

El 1964 la llengua i la cultura catalana s’estava començant a recuperar de la fèrria dictadura del general Franco i una de les millors estratègies va ser el foment del cant entre els infants i els adolescents. Calia disposar per tant de les eines adequades i què millor que una sèrie de reculls de jocs i cançoners amb cançons catalanes i també adaptacions al català. Els set primers de la col·lecció Esplai van ser el preludi del gran èxit de l’Uel-lé. Els seus títols eren Cançons a flor de llavis, Plantem cantant, Cançons de tramuntana, Qui vulgui jugar, Entreteniments per a infants, Cinema per a infants, i Les cançons dels setze jutges

Uel-lé, el vuitéde la col.lecció, va recollir les lletres en català de 114 cançons agrupades en el apartats de 1. Natura, 2. Bans i dances, 3. Vespre, foc i comiat, 4. Cançons d’avui, i 5. La cançó espiritual d’avui. Aquests darrers dies, s’ha produït un sortilegi darrera un altre a mesura que començava a llegir els primers versos de cadascuna d’aquestes cançons. En molts casos les he recordat perfectament a l’instant i no m’ha resultat difícil entonar-les en veu baixa; en altres que havia oblidat en un racó de ves a saber on, m’ha calgut una espurna més de temps però finalment també les he recuperat i això que moltes no les havia escoltat ni tornat a cantar en els darrers cinquanta anys. És exactament el mateix fenomen que l’escriptor francès Marcel Proust va experimentar amb el record del sabor i l’aroma de les magdalenes i que va immortalitzar a la seva famosa obra À la recherche du temps perdu.

Des d’aquell 1964 totes les successives generacions d’infants i joves catalans han gaudit d’aquell recull i actualment ja fa anys que està normalitzat i assumit per la societat. Fa cinquanta anys però, era del tot inusual tenir fàcilment a l’abast les lletres de cançons catalanes de tota la vida i de les modernes i d’altres traduïdes de l’anglès, el francès, el rus, l’euskera, l’alemany… Les primeres cançons d’Elvis Presley, Jacques Brel, George Brassens, Gilbert Becaud i Charles Aznavour les vaig aprendre i memoritzar gràcies a les lletres d’aquest cançoner mentre les escoltava en els vells discs de vinil.

M’ha congratulat particularment trobar-hi la única cançó que va escriure l’amic Àngel Fàbregues (un dels artífexs de la col·lecció de cançoners, en la que hi va implicar el negoci familiar de la llibreria del Hogar del Libro, del carrer Vergara de Barcelona) que porta per títol En la negra nit, Oh Déu. Ell mateix me la va ensenyar en els focs de camp dels boy scouts de la Delegació Diocesana d’Escoltisme. El dia de Sant Jordi d’enguany, a la Rambla de Catalunya d’aquesta ciutat, em vaig trobar cara a cara amb el seu germà Pere ( al qual no veia des del dia l’enterrament de l’Àngel, deu fer uns 30 anys), em vaig identificar i allí al mig del carrer, malgrat el meu agnosticisme, vàrem recordar-lo i vàrem entonar junts els dos primers versos de la seva cançó, ens vàrem abraçar emocionats i ens vàrem acomiadar. Qui m’havia de dir el dia 23 d’abril a Barcelona que tres dies després trobaria aquella lletra en un cançoner que es venia en el mercal d’antiquaris del passeig d’Igualada !

Si n’hagués de triar una per cantar-la ara mateix, escolliria la que porta per títol O benuno. No sé si la coneixeu, fa així : “ O ben-uno! / O ben-uno! / O ie, ie! O benuno! / O ie, ie! O benuno! / O ie, benuno, ie!/ O ie, benuno, ie!/Uel- lé, Uel-lé malum bam-ba lané!/ Uel – lé, Uel-lé malum bam-ba lané!/ O che ni nim-ba! / Ba!/Bor sumno lumbli./ Bli!/ Si coti, mabe, é, malum, bam-ba lané !/ Si coti, mabe, é, malum, bam-ba lané !” No tinc ni la més remota ideia què diu ni en quin idioma està escrita, però si proveu de cantar-la sona de collons. Per això devien triar aquesta paraula Uel-lé per batejar el cançoner.

En fi, això no dona per més, però podria ser que alguna lectora o algun lector d’aquest blog s’hagi sentit identificat amb aquesta efemèride ( que jo sàpiga sóc l’únic que la celebra) i vulgui fer algun comentari. Li ho agrairé.

Anuncis

13 pensaments sobre “Cinquentenari del cançoner Uel-lé

  1. Bon dia Carles:

    Jo sóc d´entre els “privilegiats” a mitjans dels seixanta cantava aquestes cançons del Uel-le. I me´n recordó molt del On Ben-uno, per la seva entonació i la seva força. La solíem cantar en les excursions i focs de camps.

    Per cert haig de mirar a les golfes de casa, una casa de Salt (Gironès) on encara hi tinc coses de l´escoltisme d´època, i em sembla que el conservo. També seria una sorpresa trobar-lo ja que totes aquestes cançons ens va ajudar molt en la consciencia de país i de la llengua.

    Marta Fita

  2. Segur que podem ser molt més els qui ens sentim emocionalment cridats a celebrar aquest centenari!! Tot de bona i gran memòria. Començant per l’Àngel!! Però continuant per tot el què ens va suposar l’escoltisme. “Ens”, en particular, als qui ens va tocar personalment, però… a molts més que, només pensant en San Sadurní d’Anoia, els va “tocar”. Per quant una història de l’escoltisme a Sant Sadurní, no tant per parlar dels qui hi van passar, sinó per parlar d’allò que, des de l’escoltisme, deixà petja a la nostra “comunitat municipal” ?
    Marcel

  3. Bon dia Carles, tinc força d’aquests cançoners, que ens recorden els anys de l’escoltisme que vàrem iniciar a Sant Sadurní. Si vols saber més coses hi ha persones que varen estar implicades treballant en aquests cançoners. Fa un parell d’anys, es va fer un homenatge als 50 anys d’aquests treball, a La Formiga d’or. Hi havia el Joan, el Pere, i el Sebastià Fàfregues, algunes filles de l’Angel, el Miquel Raventós, l’Arnella, l’Arseni Sallent…
    Es va editar i vendre un llibre ” 50 anys 100 cançons” de Joan Solé Amigó, va ser una trobada bonica, amb moltes més persones assistents i conegudes d’aquells anys.

    Aquesta persona ha ajudat a la Nadia Ghulam a escriure un llibre: “Contes que em van curar”

  4. Hola Carles.El cançoner a flor de llavi el feiem servir jo i el meu avi per cantar les que no sabiem del tot de memoria.El tinc en algún lloc desat.

    Salutacions.

  5. Hola Carles,

    Jo encara tinc el UEL.LE
    I si busqués, potser trobaria el “Cançons a flor de llavis” i el “Plantem cantant”.
    Vam aprendre molta cultura i espiritualitat en aquells cançoners.

    Josep Ferrer Julià

  6. Bona tarda Carles,

    A l’any 64 del segle passat arrivaba l’Antoni Gomez del seminari amb ganes de brega , ja que no la podia fer per via capellanesca, amb el Joan Martí , el Amadeu Olivella i jo mateix que ja formàvem part de un petit grup excursionista del poble, l’Estel del Dia, varem ser abduids per l’escoltisme a Riudebitlles i de aquí en va sorgir
    el de St Pere.
    Jo recordo, jovenet , que guitarra en mà tu ens cantaves Pete Seeger a St Sadurní ,a una casa gran ..encantats
    Era casa teva ? Carrer Provença..Raval ?
    ‘l’Uel-lé ens va ajudar a treure la energia , amb molts galls que fèiem i efectivament cantàvem el Oben-Uno yeeee
    La foto de la meva promesa escolta davant del Antoni Gomez.al Castell de Cabrera.
    Ens ho varem passar molt bé, encara que més tard els les idees personals van portar a diferents camins.
    Per cert la trobada amb grups del Pais Basc al castell de Mediona no la he somniada ?
    Recordo la força pública del tricorni …

    Salutacions i endavant

    Antoni Freixas Massana

  7. Bona tarda Antoni,

    No era casa meva, però com si ho fós.Els seus propietaris vivien a Vic i la meva mare
    en tenia les claus. Estava ( i encara hi és) al Raval, i després es va convertir en el Bar Brasil.

    Una abraçada Antoni.

    Carles

  8. Amic Carles,
    L’any passat vam celebrar a Vilafranca del Penèdes, en Jaume, en Miquel i Jo mateix els 50 anys de l’equip Telstar 33, nom que recollirem del campament fet a Vilada de les seccions de Escoltisme de Sant Sadurni, Martorell, Olesa de Montserrat i Esparraguera.
    També l’any passat a Esparraguera es va fer una expossició de fotos on es recordava aquell campament.
    El primer treball que va fer l’Equip Teltar 33 va ser l’edició del cançoner Uel·le, abans s’havient publicat uns quaderns de Cançons amb el nom de co·lecció “Telstar”. “Petits i pobres davant de vós Senyor” (Canten les germanetes de Jesús) “Senyor, jo et lloaré” (Canta Marie-Claire Pichaud “L’esperit en la nova canço catalana”, “Cantem la joia del nadal” i “cantem al foc”
    els llibres dels que parles en el teu post eren editats per l’Editorial Nova Terra, que posterioment, el seu fons v’anar a parar a Hogar del Libro, S.A.
    Mig segle d’història
    Arseni

  9. Hola Carles,
    Ens varem trovar a la Rambla de Catalunya el Dia del Llibre. Jo no et coneixia, però no sé com t’ho vas fer per reconeixem tu a mi i despres de entonar En la negra nit oh, Déu… ens vam abraçar tot recordant el meu germà Ángel i l’epoca (heroica?) que haviem viscut. Ara he trobat la teva referencia al cançoner Uel·le. magnífic!
    Gràfcies per tot el que fas, recuperant el que en podem dir la memoria histórica.

    Pere Fàbregues i Morlà

  10. Ahir al CAT de Barcelona en Jaume Arnella i en Jordi Fabregas ens vas regalar un petit recital de cançons del Ule-lé. No tan sols la gent de més de 60 coneixen les cançons, van marcar tot un temps i crec que el Uel-lé ha fet emprenta en la nostra identitat. Allà hi havia senzilles cançons de tot arreu per un temps una mica trist. No estaria gens malaments que el Jaume Arnella i el Jordi Fabregas programessin un altre concert on la gent poguessim compartir les antigues cançons i donar-l’hi nova vida.

  11. Ah!! I felicitats pel teu relat Carles. Quan vaig sortir de l’actuació vaig pensar en anar un diumenge al mercat de Sant Antoni per veure si hi ha algun uel-lé per allà.

  12. Quins records em venen. Fa molt de temps que no tinc aquest cançoner, però a hores d’ara encara taral.lejo estrofes d’algunes d’aquestes cançons.
    Cançons de la infantesa per a tota la vida.
    Núria Gonzàlvez i Danés

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s