Trenta imatges sadurninenques del segle XX (la gran majoria inèdites), més una de torna

D’entre les dotzenes d’antigues fotografies sadurninenques que he anat localitzant darrerament ─i que tard d’hora s’afegiran al Fons Carles Querol Rovira dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès de la Generalitat de Catalunya i a l’Arxiu Municipal de Sant Sadurní─ n’he seleccionat una trentena, la gran majoria inèdites, que en aquests moments estan en fase de documentació i catalogació. Es tracte d’intentar identificar els personatges, els indrets, les dates, els esdeveniments concrets fotografiats, les circumstàncies de cada imatge i en darrera instància els fotògrafs o afeccionats que les van captar.

Aquesta és una feina molt més feixuga que obtenir una còpia digital d’una foto que algú t’ha proporcionat. I en canvi, és fonamental pel futur. Sense imatges perdríem la memòria col·lectiva i sense la seva identificació no podríem documentar la història amb precisió.

Avui intentaré comprovar si les lectores i lectors d’aquest blog que siguin (o hagin estat) veïnes i veïns de Sant Sadurní em poden ajudar a completar la feina de documentació. Les reproduiré totes trenta sense seguir un ordre cronològic i em limitaré a indicar en els peus corresponents el que fins ara sé sobre cadascuna d’elles. Si algú pot i vol ampliar la informació que figura al text corresponent ( o esmenar un eventual error) li estaré molt agraït.

1. A la meitat dreta de la imatge, el torrent de la Canaleta i l’espai que avui ocupa la plaça del Pont Romà, amb el Pont del mecànic (alguns diuen del macari) en primer terme. Al fons, el pont erròniament considerat romà i el portal d’accés a la Vila. Més al fons s’identifiquen bé el campanar de la Casa de la Vila, les escoles dels Hermanos del carrer Sant Pere (al davant dels tres xiprers de cal Mestres) i les Escoles Públiques de la Plaça Nova, entre d’altres immobles singulars. Per una de les finestres de cal Calet sembla que algú hi tregui el cap. O és una torreta ? Principis del segle XX. POSTAL D’ÈPOCA

2. Llaurant les vinyes de can Guineu amb un dels primers tractors que hi va haver a Sant Sadurní. Anys trenta del segle XX. Les arades eren les mateixes que ja es venien utilitzant fins aleshores i basculaven sobre un eix sustentat en dues rodes de diferent radi. La més gran discorria pels solcs ja llaurats, mentre que l’altra rodava pel terreny encara compactat. La diferència més notable entre llaurar amb màquines de vapor ─com alguns propietaris locals havien practicat després de la fil.loxera─ o amb tractors eruga era que els locomòbils restaven estàtics i només es desplaçava l’arada, mentre que en el segon cas tractor i arada es movien a l’uníson, una darrera l’altre, per tot el terreny. Es va guanyar en rapidesa, agilitat i mobilitat i es van reduir notablement els costos. D’aquestes arades encara n’hi ha una pintada de color groc (!) que s’exhibeix a la intempèrie, en un taller mecànic situat abans de la rotonda de Pacs del Penedès, a ma esquerra venint de Vilafranca. També n’hi ha una altra mig abandonada a les caves Nadal i una tercera que s’està fent malbé en un solar d’un conegut drapaire de Vilafranca. Quin goig faria una d’elles en una rotonda de Sant Sadurní ! FOTO CEDIDA PER JOSEP MARIA ROSSELL MIR

3. Joves falangistes de Sant Pere i Sant Sadurní al carrer Sant Antoni, més o menys davant la Fonda Xic Maxina. Noms, falten noms. Anys quaranta. Al xamfrà es veuen penjats els coves i cistells d’un cisteller allí establert ( podria tractar-se del Marigó ja que després de la Guerra Civil va estar uns anys sense poder treballar a casa seva, al mateix carrer Sant Antoni) i a la paret del fons s’exhibeix la publicitat de les marques Citroën i Mobiloil. Aquesta renglera de cases de l’esquerra es va enderrocar el 1974 per eixamplar el carrer Sant Antoni. FONS DE L’AUTOR

4. La xurreria de la família Font a la plaça de l’Ajuntament, establerta des del 1956. La foto podria ser de principis dels seixanta. La clienta sembla la filla gran de Pere Varias Gibert. Si fos ella, cal el nom i segon cognom. Anys després la família Font va traslladar el negoci al Raval. FOTO CEDIDA PER LA FAMÍLIA FONT

5. Cinquantenari de la Primera Festa d’Homenatge a la Vellesa organitzat per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros de Cataluña y Baleares, “ la Caixa”. Benedicció d’una escultura a la Plaça Nova. Any 1965. Després de gairebé mig segle aquesta entitat d’estalvi catalana és la única supervivent de l’esfondrament de tot el sector autòcton a causa de la voracitat dels directius financers a l’hora de gestionar la bombolla immobiliària, amb la complicitat per activa i per passiva de l’anomenada ampul·losament societat civil catalana. FOTO CEDIDA PER CARLES RIAMBAU MARLET

6. Cinquantenari de la Primera Festa d’Homenatge a la Vellesa. El seguici oficial amb les autoritats a la plaça de l’Església. Dalt d’una carrossa, d’esquerra a dreta, Conxita Tubella, Maria Àngels Varias, Isabel Ballesteros i Núria Esteve Poch. Assegudes al davant,Teresa Aubareda i una sisena noia encara no identificada. 1965. FOTO CEDIDA PER CARLES RIAMBAU MARLET

7. Una de les poques imatges localitzades del Marquès de Monistrol. Principis del segle XX. ¿Com es deia i quin lloc ocupava en la cronologia nobiliària familiar? Aquesta família ha anat desapareixent de l’imaginari popular sadurninenc i el poc que en queda està en fase d’enderroc, com la filera de cases de la seva propietat a la plaça de Monistrol. FONS DE L’AUTOR

8. Un carro carregat de portadores passant per davant d’un paller. Aquest era el recurs que s’utilitzava per conservar la palla a la intempèrie sense que es malmetés i es pogués utilitzar durant tot un any, des del moment de batre el blat, per alimentar el bestiar. Rodalies de Torre Pubilla. El carreter podria ser el gran dels germans Batsums. Any 1953. FACILITADA PER EDUARD OTERO

9. Els barbers Esteve Oliver Pardas i Camil Oliver, propietaris de l’establiment del Raval, i Virgili Àvalos i Eliseu Lombarte. L’únic client que s’identifica, davant de tot és Antoni Julià. Any 1963. Com ha canviat aquest negoci en els darrers cinquanta anys ! FOTO CEDIDA PER ESTEVE OLIVER

10. Els set integrants de la policia municipal. Any 1976. Els personatges que hi veiem eren, d’esquerra a dreta, Ricard Martínez de Simón, el Jaume Codorniu de cal Marranet, Pedro, un dels germans López de cal Xarel.lo, Granados, Florido i Vicente Cabo Romero, més conegut com el Metralleta. Com és evident, m’he oblidat d’alguns noms i cognoms que m’agradaria recuperar. A la façana de la Casa de la vila encara hi havia penjada una placa de marbre en la qual hi figurava esculpit el darrer Parte de Guerra de l’any 1939, en el qual s’indicava: “ En el dia de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado. El Generalísmo Franco. Burgos, 1 de abril de 1939”. La majoria dels joves de la meva generació ens el sabíem de memòria i mai no l’oblidarem. FOTO HUGUET

11. Festa d’Homenatge a la Vellesa al davant de l’Església Parroquial. A l’avi de barba blanca i una boina amb dues estrelles li deien el Carlí (nom i cognoms ?), que sembla que vivia al carrer Diputació, i molt probablement era un supervivent local de la Tercera Guerra Carlina. Ben bé al centre de la imatge un altre veí amb una calba més blanca que la resta de la cara, senyal inequívoca de que habitualment portava boina, gorra o barret per protegir-se del sol. La millora de les condicions de benestar econòmic, social i de salut al llarg del segle XX va anar incrementant l’esperança de vida i el que també es important, va millorar la imatge externa de la gent de més edat. Abans s’envellia més aviat, més ràpidament i amb més intensitat. Si comparéssim aquesta colla d’avis de la fotografia amb uns altres d’actuals de la mateixa edat ens adonaríem de l’abisme existent entre uns i altres. S’accentuaria la decrepitud dels primers. Anys trenta del segle XX. FONS DE L’AUTOR

12. Grup de joves pagesos locals integrats en les Brigades d’Ajut al Camperol durant la Guerra Civil. En aquella ocasió els van visitar Gregorio López Raimundo (se l’identifica perquè porta una estrella de cinc puntes a la camisa) i Teresa Pàmies de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC). ( També se l’identifica fàcilment a ella : és la que té col·locat el seu braç esquerre sobre l’homònim de la noia vestida de blanc que seu a terra). Al costat mateix de López Raimundo veiem el jove sadurninenc Pere Gibert de cal Curt, el Secretari Agrari de les JSUC. Seria interessant conèixer els noms i cognoms de la resta. Pel que fa a la data, només podria ser l’estiu de 1937, ja que Gibert va morir poc després d’apendicitis. FOTO CEDIDA PER J. GIBERT FERRER DE CAL CURT.

13. Trobada d’exiliats a Veneçuela (Caracas) el 1960. Asseguts al centre de la imatge Eulàlia Catasús i Pere Esteve Llopart ( Torrelavit, 1905 – Perpinyà, 1996), el Pere valent. A l’extrem esquerre del sofà, el sadurninenc Jaume Baqués Font. Va ser Veneçuela on Pere Esteve es va canviar el nom i els cognoms i va adoptar fins a la seva mort la identitat de Jenaro Costas Puig. No va tornar a Sant Sadurní fins després de la mort del general Franco (1975), però sí abans de l’amnistia de 1977. En aquella ocasió ens vàrem reunir en un pis del carrer París de Barcelona. Entre 1973 i 1975 l’havia visitat en diverses ocasions al seu domicili de la Rue de Mimosas, número 7 (o 17, ara no ho recordo amb precisió) de Perpinyà. El pretext de visitar-lo era anar a veure pel·lícules eròtiques prohibides aleshores a Espanya. O era a l’inrevés ? FOTO CEDIDA PER JAUME BAQUÉS FONT

14. Grup de noies guies de l’Agrupament Escolta Sant Sadurní a l’estació dels Ferrocarrils Catalans de l’estació de Martorell. Primera meitat dels anys seixanta. D’esquerra a dreta Maria Ferrer, Montserrat Puigmartí Esteve, Encarnació Guilera, Assumpció Canals, Magda Escarré, Nativitat Esteva Nutó, Júlia Brichs (no n’estic segur, la Júlia em sembla que no portava ulleres) i Helena Amillo. Han passat cinquanta anys ! FONS DE L’AUTOR

15. Obtenció de carbó vegetal a les muntanyes de can Ros (Subirats). Anys trenta. La imatge correspon a una carbonera en combustió. L’estructura de la pira interior de fusta era complicada i calia ser un expert per bastir-la; no la sabia fer qualssevol, vaja! Es tractava d’una activitat que permetia un aprofitament comercial dels boscos de la zona. Les branques dels arbres relligades en forma de fogots també s’utilitzaven als forns de les guixeres de Vilobí del Penedès fins a principis de la dècada dels seixanta, quan allí es va començar a utilitzar el gas-oil com a combustible. (¿Algú disposa d’una fotografia d’un carro carregat de fogots?). Dues activitats més contribuïen a mantenir net el sotabosc i evitar així els incendis forestals. D’una banda, la pastura dels ramats de cabres i bens que eliminaven molta vegetació arran de terra, i de l’altra l’aprofitament dels matolls com adob pels camps de conreu. En aquest cas s’obria un clot ( l’anomenaven cul) o una rasa al camp en qüestió, allí es cremaven els arbusts i els coscolls extrets del bosc i després s’escampaven les cendres per l’entorn. FOTO CEDIDA PER RAUL MARIA MIR RAGUÉ

16. Alumnes de l’Escola Professional i Domèstica fundada per les tres germanes Raventós Domènech de can Codorniu i gestionada per les Germanes Carmelites de la Caritat. Anys vint o primera meitat dels trenta. Dreta, a l’extrem esquerra de la imatge s’identifica Pilar Puigmartí Prats de cal Ferrer Nou. ¿Algú sap qui eren les altres? FONS DE L’AUTOR

17. El sadurninenc Vicente Cabo Romero (més conegut com el Metralleta) al front rus, integrat a la División Azul, amb un familiar seu. Any 1943. Va ser captat per combatre la Unió Soviètica l’1 de juliol de 1941 mentre feia el servei militar obligatori i aquell mateix dia es va afiliar a la Falange. O a l’inrevés, vés a saber. A mitjans d’octubre ja es trobava al front formant part del batalló 263. Era el gran de sis germans, d’una família camperola molt humil de Moncada (Comunitat Valenciana). Va romandre-hi fins el 15 de novembre de 1943 i li van ser concedides dues distincions, la Creu Roja del Mèrit Militar i la Creu de Guerra. FOTO FACILITADA PER LA SEVA FAMÍLIA

18. El 9 d’abril de 1928 aquest grup de noies de la Vila es van fotografiar amb motiu de la celebració de la XIV Festa d’Homenatge a la Vellesa. Hi ha algunes fesomies que em son familiars. En primer lloc, altra vegada, la de Pilar Puigmartí Prats de cal Ferrer Nou. Seria la cinquena de la fila del darrera, començant a comptar, com ha s’ha repetit, per l’esquerra, com si es llegís una frase. Ben bé sota seu, sembla que agenollada al terra, Eulàlia Santacana de cal Montardit. La tercera de la fila del darrera diria que és alguna de cal Pau francès de la Plaça de l’Ajuntament ; i la que està asseguda ben bé al mig juraria que l’he conegut però no hi ha forma d’acabar d’identificar-la. De les altres, ni flowers. FONS DE L’AUTOR

19. Mossèn Tomàs Aymà, mossèn Lluís Maria Vidal Bosch, mossèn Llucià Garreta Clarà i Castor Turégano, celebrant no se sap ben bé què, l’any 1960. Garreta és l’únic supervivent de tots quatre i encara hi tinc relació. La dècada següent va ser una de les més reeixides per la parròquia local amb iniciatives exitoses: la construcció de l’equipament de la Llar amb tot un ventall de serveis, l’escoltisme de nenes i nens, el foment de les colònies d’estiu al castell de Mediona, els cicles de cinefòrum a la sala de la Cambra, el suport per a la creació de l’Escola Vilarnau, la Cooperativa de Vivendes Vilarnau … i la consolidació de l’emissora de ràdio parroquial en serien les més conegudes.

20. Grup de joves sadurninencs dels anys 1934 o 1935. S’identifiquen només Alfons Bargalló ( ben bé al centre de la foto amb una gorra i un trajo clar), Josep Baqués Font ( també amb gorra i mig ajupit a la dreta de Bargalló ) i Pere Font ( recolzant la seva barbeta sobre la ma esquerra) . I els altres, qui eren? Què se’n va fer ? On es va captar la imatge ? Amb quin motiu ? FOTO CEDIDA PER GENOVEVA CORBELLA

21. Àlvar Claparols conduint el vehicle publicitari de Castellblanch en forma d’ampolla de xampany, en un viatge promocional per Andalusia. Anys seixanta. FOTO CEDIDA PER MARGARIDA CLAPAROLS

22. L’orquestra La Principal. Anys trenta, abans de la Guerra Civil. El tercer músic comptant des de la dreta, assegut a primera fila i tocant la trompeta, era Pau Corbella Solà, el pare de la Genoveva que tenia una merceria a la plaça de l’Ajuntament, al costat de la xurreria que hem vist en una imatge anterior. I la resta ? FOTO CEDIDA PER GENOVEVA CORBELLA

23. Un nen sadurninenc no identificat amb la seva bicicleta de tres rodes. La foto es va captar al tombant del segle XIX al XX. Podria ser el teu avi, el teu besavi…o el teu rebesavi. ARXIU COMARCAL DE L’ALT PENEDÈS

24. Joan Freginals Figueres (Jufre) al taller de casa seva del carrer Sant Antoni. Anys seixanta. A finals de la dècada anterior havia bastit l’emissora parroquial de Radio Sant Sadurní. FOTO CEDIDA PER DOLORS FREGINALS

25. Joan Raventós Varias (1882 – 1965), més conegut com el Tupinamba, al centre de la imatge. Va ser un dels rabassaires que el 1936 van enderrocar el monument a Marc Mir Capella. El malnom se li va quedar després d’haver-se dedicat a vendre cafè pels carrers i per les vinyes anunciant-ho tocant una trompeta i cridant : ─ Café Tupinamba ! Principis dels anys vint. FOTO CEDIDA PER MERCÈ ZAMBRANO RAVENTÓS

26. Imatge molt borrosa de tres pagesos proveïts d’esclops als peus, serres i xerracs, tallant blocs de gel, probablement en un camp inundable de la riba de l’Anoia. Els traslladaven al pou de glaç proper on es conservaven. Finals del segle XIX o principis del XX. FONS DE L’AUTOR

27. Set paletes i manobres construint una resclosa a l’Anoia, prop de can Codorníu. Anys trenta. Identifiquem només Josep Gabarró Pascual; és el quart començant per l’esquerra, seguint l’ordre de lectura. Se’ls veu a tots molt escanyolits. FOTO CEDIDA PER MARCEL GABARRÓ PALLARÈS

28. Margarida Claparols i Valentí Vilaró Rigol de ca la Maria Sàbat amb vestits tradicionals dalt d’un carro guarnit amb motiu de les caramelles. Primera meitat dels anys quaranta. Al fons, la paret inconfusible de la façana de cal Mestres a la plaça de l’Ajuntament. FOTO CEDIDA PER MARGARIDA CLAPAROLS

29. A la dreta de la imatge, dos brigadistes internacionals, un alemany i l’altre txec, l’estiu de 1938. Venien a les caves Miró a bescanviar queviures per xampany, el qual el distribuïen entre els soldats republicans i els voluntaris estrangers que participaven a la batalla de l’Ebre. La resta de personatges eren les treballadores i treballadors d’aquella empresa xampanyista. Interessarien els seus noms. Assegut a primera fila Joan Rosell Mata de cal Ticus. FOTO CEDIDA PER L’ARXIU ROSELL RAVENTÓS

30. Josep Maria Serradell Arnán (1900 – 1965). Fou mobilitzat el 16 de setembre de 1938 per atendre les necessitats de fortificació republicana a la reraguarda de l’Ebre. A mitjans de gener de 1939 va emprendre la retirada i va passar per Sant Sadurní, camí de la frontera francesa, per acomiadar-se de la seva esposa, Teresa Castellví Ferrando, i de la seva filla Assumpció, que vivien a l’immoble de l’actual número 26 del carrer Pompeu Fabra. Després de romandre tres o quatre mesos en un camp d’internament al sud de França ( no se sap en quin en concret) va ser destinat al Quart Batalló de Treballadors Estrangers, concretament a la 19ena Companyia de la primera secció. Enrolat en aquesta unitat va viatjar durant cinc anys a diversos indrets del país, com Marseille, Bordeaux, Lyon, Paris, Amiens i finalment Saint-Astier, on va treballar en una mina per extreure material per fer calç i ciment. Aprofitant les cavitats subterrànies, l’exèrcit nazi hi va instal·lar durant l’ocupació una moderna fàbrica d’avions. El 20 d’agost de 1944 els alemanys, abans d’iniciar la retirada, van executar en aquesta població a una colla d’hostatges i Serradell, acabada la guerra, es va poder reintegrar immediatament a la societat civil com un veí més d’aquest municipi de la Dordogne. El 1949 es va presentar a Sant Sadurní, no li van complicar gens la vida ni li van demanar responsabilitats i es va tornar a dedicar a la seva activitat de pagès, portant a rabassa dues vinyes de cal Mota dels Tres Portals i una de la Foradada a més d’una de pròpia. FOTO CEDIDA PER ASSUMPCIÓ SERRADELL CASTELLVÍ. Veure el treball de recerca Exiliats sadurninecs en aquest mateix blog.

31. I la torna. No es tracte d’una foto eminentment local, però està relacionada amb algú rellevant del nostre municipi. Veiem l’actriu de revista, nascuda a Mèxic, Margarita Carvajal, la que va ser companya sentimental del president del Parlament de Catalunya, el sadurninenc Joan Casanovas Maristany (1890 – 1942). La seva relació va ser pública i notòria perquè ell no va ser prou discret. El seu propi fill, Joan Casanovas Cuberta, ho comentava mig dolgut en la biografia que va escriure sobre ell el 1996. Quan Casanovas pare va ser empresonat al vaixell Uruguay, ancorat al port de Barcelona, després dels fets del 6 d’octubre de 1934, ella el va anar a visitar provocant un gran enrenou entre la resta de presoners i els seus familiars visitants ocasionals tota vegada que era una vedette molt famosa a l’època. Testimoni d’aquella jornada, la sadurninenca Maria Nutó Fatjó de cal Ritu que va anar també a l’Uruguay per visitar l’alcalde de Sant Sadurní, Miquel Bruna Vilà, amic de la família i soci de la farinera del seu pare, i que també s’hi trobava empresonat. FOTO AGUSTÍ CENTELLES

Si teniu més informació sobre qualssevol de les trenta imatges ( o voleu esmenar alguna dada o data) em podeu enviar un correu electrònic a l’adreça querolrovira@hotmail.com. Moltes gràcies.

Anuncis